Les empreses tenen l’obligació de fer tres pagaments fraccionats a compte de l’impost sobre societats de cada exercici. Tal com estableix l’article 40.1 de la Llei 27/2014 de l’impost sobre societats (LIS), s’han de fer els primers 20 dies dels mesos d’abril, octubre i desembre. Aquest mes de desembre és importantíssim per manejar aquesta obligació amb destresa per tots els comptables i assessors. A causa de diferents canvis normatius i pronunciaments de les nostres institucions, podem analitzar l’obligació distingint la xifra de negocis obtinguda per l’empresa a l’exercici anterior, calculada d’acord amb les normes de l’article 101 LIS.

Empreses amb una xifra de negocis inferior al milió d’euros.

Aquestes empreses realitzen el pagament fraccionat en funció de l’últim impost sobre societats presentat (article 40.2 LIS), sent la base imposable la quota íntegra de l’últim període impositiu, minorat en les deduccions i bonificacions, així com en les retencions i ingressos a compte corresponents a aquell (casella 599 del model 2) 18% per obtenir la quantitat a ingressar.

Això, sempre que no optin per la possibilitat que els brinda l’article 40.3 LIS de realitzar-ho anomenem-ho “en funció del benefici de l’any en curs”. L’opció l’han d’exercitar i comunicar a l’administració en el termini de dos mesos des del tancament de l’exercici (mes de febrer si l’empresa tanca el període impositiu el 31 de desembre). Mitjançant aquesta opció cal fer un tancament fiscal, obtenint la base imposable. Per a una empresa que tanca el 31 de desembre, aquesta base imposable per a aquest pagament fraccionat de desembre serà l’obtinguda en el període comprès entre l’1 de gener i el 30 de novembre, a la qual haurà d’aplicar el percentatge que resulti d’aplicar 5/7 al tipus impositiu, cosa molt rellevant això, perquè per a aquest any 2025 aquestes empreses, igual que en els previstos a la Disposició transitòria quaranta-quatrena LIS, la qual preveu un tipus impositiu en l’impost sobre societats del 21% fins que la base imposable arribi als 50.000 euros i, del 22% per a l’import que superi l’anterior xifra, sempre que no tinguin el caràcter d’entitat patrimonial en el sentit de l’article 5 LIS.

Empreses amb xifra de negocis entre un milió i sis milions deuros.

El funcionament és similar al descrit anteriorment, excepte amb una excepció, si realitzen el pagament fraccionat per la modalitat de l’article 40.3 LIS el tipus impositiu previst per a elles a l’impost sobre societats és fix i del 24% (no aplicable per a entitats patrimonials), aquest percentatge l’hauran d’aplicar a aquests 5/7 que estableix la norma, sent el resultat un 17%

Noteu que, fins aquí tenim també per als dos tipus d’empreses tractats una important distinció, les empreses amb xifra de negocis inferior al milió d’euros al model d’autoliquidació (model 202) ho calculen aplicant més d’un tipus impositiu, les segones només un, aquesta circumstància es reflecteix en l’emplenament del model.

Empreses amb una xifra de negocis superior als sis milions d’euros però inferior a deu milions.

Aquestes empreses no tenen opció, sempre ho faran en funció de la modalitat de l’article 40.3 LIS, és a dir, com l’hem titulat nosaltres “benefici de l’any en curs”. El seu tipus impositiu de l’impost és el 24%, a efectes del pagament fraccionat el 17% a aplicar sobre la base imposable.

Empreses amb una xifra de negocis superior a 10 milions d’euros.

Aquestes empreses a més de realitzar el pagament fraccionat en funció del benefici de l’any en curs han de tenir en compte que el seu tipus impositiu de l’impost sobre societats és del 25%, i a més per aplicació de la Disposició Addicional Catorzena LIS, el tipus del pagament fraccionat es calcula aplicant aquest 25% a la fracció de dinou vintens, sent el percentatge resultant el 24% que s’aplicará a la base imposable del pagament fraccionat.

A més, en aquestes empreses no hem d’oblidar que, el Tribunal Constitucional ha avalat recentment el pagament mínim que estableix aquesta Disposició Addicional Catorzena LIS, un pagament mínim del 23% del resultat del compte de Pèrdues i Guanys. En aquest punt hem d’esmentar una cosa transcendental, la norma parla de resultat del compte de pèrdues i guanys, això s’ha d’entendre després d’impostos, és a dir, per al seu càlcul primer cal calcular el propi impost sobre societats, si no ho fem, depenent de variables com exempcions, compensació de pèrdues i tantes altres, podríem tenir resultats molt diferents, en molts casos perjudicials per a l’empresa2 que es pot calcular després.

Arribats a aquest punt hem d’exposar altres caràcters generals que cal observar:

Les empreses dels tipus 1 i 2 només han de presentar el model d’autoliquidació si resulta quantitat a ingressar, tampoc ho han de presentar encara que optin per la modalitat de l’article 40.3 LIS si el resultat no és a ingressar, però, totes les empreses que superin els sis milions d’euros de xifra de negocis i que el fan de forma obligatòria per l’article 40.3 LIS sí que han de presentar.

Les empreses dels tipus 1 i 2, quan exerceixen l’opció mitjançant model 036, diem sempre que ha de ser al mes de febrer, però aquest termini és estàndard per tancar el 31 de desembre, en qualsevol altra data de tancament són dos mesos des de l’inici del nou període impositiu o fins a la data de presentació del primer pagament fraccionat. Per exemple, imaginem una empresa que va tancar el 31 d’agost de 2025, l’opció la va haver d’exercir des de l’u de setembre fins al 20 octubre, i és aplicable per al pagament d’octubre i també per a aquest desembre per descomptat, així com per als restants fins que no renunciï a l’opció en els mateixos terminis i termes establerts.

Els models 202 a presentar sempre són 1P (abril), 2P (octubre) i 3P (desembre), sempre, independentment de la data de tancament. Mai no hem de confondre el període de pagament fraccionat que estem presentat amb el que correspon a la nostra autoliquidació anual.