El Model 347 torna a ser el protagonista del mes de febrer. El que molts consideren un simple tràmit informatiu és, en realitat, una de les eines més potents que utilitza Hisenda per detectar economia submergida, localitzar desquadres comptables i creuar dades entre empreses. El 2025, a més, incorpora una novetat que reforça el paper de control fiscal. Entendre com funciona, què mira l’Agència Tributària i com evitar incoherències s’ha tornat imprescindible per a qualsevol negoci que el vulgui presentar sense riscos.
Novetats per al 2025.
S’hi incorpora un nou apartat per informar sobre subvencions i ajudes. S’hi indicarà el codi assignat a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS), però només quan l’operació declarada tingui la clau ‘E’, és a dir, parlem d’una clau d’ús exclusiu per a Administracions Públiques que satisfacin aquestes subvencions, auxilis i ajudes, NO han d’utilitzar aquesta clau els perceptors de la mateixa. Si aquest codi no està disponible aquest any, caldrà posar-hi un zero.
D’aquesta manera, podríem dir que “tenim notícies bones i notícies dolentes”…; primer les bones:
- Primer “les bones”: Les novetats per al 2025 no seran aplicables a la immensa majoria d’obligats a presentar aquest model; tranquil·litat doncs, no cal aprendre res de nou quant a la seva emplenament.
- “Les dolentes”: Hi ha “un nou tercer” (les administracions) que poden estar donant informació de la nostra empresa, ja que som receptors d’algun tipus de subvenció, i les dades presentades per aquest seran creuades amb les nostres i es poden detectar noves incongruències, errors, etc.
Què cerca l’AEAT?
Bàsicament podríem sintetitzar-ho a:
- Detectar incoherències entre empreses (encreuament de dades). Verifica que un proveïdor declara haver facturat de manera que el client declara haver rebut. Quan els imports no coincideixen es genera un senyal d’alerta i, si bé és cert que poden existir discrepàncies entre els imports declarats per uns i altres (ex: es rep una factura pel client i es registri en un període trimestral diferent del de l’emissió del mateix pel proveïdor), el conjunt de dades ha de guardar la coherència.
- Verificar coherència de declaracions tributàries. El que s’ha declarat en altres models (IVA, IRPF, Societats) ha de tenir sentit davant del volum d’operacions amb tercers; permet detectar incongruències globals entre ingressos, despeses i relacions amb tercers.
- Si una empresa declara al 347 que ha facturat 200.000 € a diversos clients, però a l’IVA o IS gairebé no declara vendes, el desquadra crida l’atenció.
- De la mateixa manera, si algú dedueix moltes despeses en IVA o IS que no apareixen com a operacions al 347 dels seus proveïdors, el sistema pot marcar-ho com a risc.
- Completar informació que no es veu a altres models. Hi ha operacions que no queden ben reflectides només amb models periòdics dIVA, retencions, etc. El Model 347 les afegeix per tercer i per any incloent operacions exemptes o no subjectes (subvencions, etc.)
- Controlar leconomia submergida. En realitat aquí hi ha dues vessants: la primera preventiva, crear un entorn on resulti més difícil operar “fora del sistema”, perquè les operacions significatives acaben apareixent en alguna part del circuit informatiu de l’AEAT; la segona de control, entitats que declaren moltes operacions el 347 però poc benefici en el seu impost, poden incrementar la probabilitat d’economia submergida.
- Seleccionar contribuents per a comprovacions o inspeccions. Mitjançant algoritmes i criteris de potencialitat defraudatòria, s’avalua el risc de frau de cada contribuent per optimitzar recursos, enfocant les actuacions en els que presenten més risc fiscal segons la informació del model 347.
- Identificar xarxes de relacions econòmiques i sectors o operacions de risc. Realment, aquest model és una xarxa de clients i proveïdors i permet veure proveïdors clau d’un sector, cadenes de facturació, empreses que concentren operacions amb moltes altres, etc.; ajuda a detectar estructures interposades (societats pantalla, facturació creuada entre vinculades) quan les relacions no quadren amb la mida aparent del negoci.
Errors a evitar.
Ja en l’exercici passat, vam fer un comentari denominat “Deu Errors a evitar en l’emplenament i la presentació del Model 347”, a la lectura del qual emplacem per estudiar en més detall i no ser excessivament redudants, si bé, destacar aquí per finalitzar errors com ara:
- Ometre operacions. Un error freqüent és pensar que certes operacions no s’han d’incloure al model 347 i, per això, deixar-les fora. Això passa, per exemple, amb bestretes, subvencions, operacions exemptes, pagaments en espècie o moviments realitzats a través d’entitats financeres. Convé tenir present que, com a regla general, s’han de declarar totes les operacions realitzades amb tercers que superin els 3.005,06 euros al conjunt de l’exercici. Ara bé, aquesta regla té matisos: és l’article 33.2 del Reial decret 1065/2007, del 27 de juliol, el que estableix les operacions que queden excloses de la declaració. Per això, la postura més prudent per al contribuent és assumir que totes les operacions són declarables, llevat de les que ja s’hagin informat en altres models específics i el contingut dels quals coincideixi amb el que exigeix el 347.
- Si necessiteu ajuda, reviseu com s’emplena cada apartat del Model 347, podeu consultar aquí les instruccions detallades de cadascuna de les caselles. Confondre base imposable amb import total facturat. Un altre error habitual és pensar que al model 347 només s’ha de declarar la base imposable de les factures. En realitat, allò que es declara és l’import total de l’operació, és a dir, la suma final que representa la contraprestació completa, calculada segons les regles de l’IVA. Això inclou també operacions exemptes o no subjectes. Quan l’operació porta IVA, l’import total inclou la base imposable + l’IVA + els recàrrecs d’equivalència i, si escau, les compensacions del règim agrari especial.Además, el importe debe declararse descontando devoluciones, descuentos, bonificaciones o facturas rectificativas que afecten a ese mismo año.
- Imputació en trimestres incorrectes.
- Revisar les factures sense NIF “fantasma” amb un volum important d’operacions.
- Importar dades d’exercicis anteriors sense verificar, de vegades, provoca errors involuntaris, ja que alguns clients o proveïdors canvien la seva raó social, i fins i tot el NIF.