25 Feb Reial decret 152/2022, de 22 de febrer, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per al 2022.
A temps complet:
33,33 euros/dia
1.000 euros/mes
14.000 euros any
Persones treballadores eventuals, temporers i temporeres, i empleades i empleats de la llar:
47,36 euros per jornada legal a l’activitat
7,82 euros per hora efectivament treballada
Entrada en vigor amb efectes retroactius des del 01/01/2022.
En compliment del mandat al Govern per fixar anualment el salari mínim interprofessional, contingut a l’article 27.1 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, es procedeix mitjançant aquest Reial decret a establir les quanties que han de regir a partir de l’1 de gener de 2022, tant per a les persones treballadores que són fixes com per a les que són eventuals o temporeres, així com per a les empleades i empleats de la llar.
Les noves quanties representen un increment del 3,63% respecte de les previstes al Reial decret 817/2021, de 28 de setembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per al 2021, els efectes del qual van ser prorrogats fins a l’aprovació del salari mínim interprofessional per al 2022 en el marc del diàleg social, en els termes establerts en aquell, i d’acord amb el que preveu l’article 27.1 de l’Estatut dels Treballadors, mitjançant la disposició addicional setena del Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat a l’ocupació i la transformació del mercat de treball.
Les noves quanties, finalment, són el resultat de prendre en consideració de forma conjunta tots els factors contemplats a l’article 27.1 de l’Estatut dels Treballadors.
D’acord amb el que disposa l’article 13 del Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d’ocupació, el Reial decret incorpora regles d’afectació en una disposició transitòria única amb l’objectiu d’evitar que l’increment del salari mínim interprofessional provoqui distorsions econòmiques o conseqüències no volgudes en els àmbits no laborals que utilitzen el salari mínim interprofessional als efectes propis.
Aquest increment té per objecte continuar fent efectiu el dret a una remuneració equitativa i suficient que proporcioni a les persones treballadores ia les seves famílies un nivell de vida decorós, en línia amb el que estableix el Comitè Europeu de Drets Socials que ha interpretat que aquest llindar se situa en el 60% del salari mitjà, garantint la capacitat adquisitiva dels salaris per fer front al cost de la vida i atenent la conjuntura econòmica general.
Així mateix, l’increment del salari mínim interprofessional contribueix a promoure un creixement i una recuperació de l’activitat econòmica sostinguda, sostenible i inclusiva al compliment de l’Agenda 2030, en particular de les Metes 1.2, 8.3 i 10.4 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, relatives, de manera respectiva, a l’eradicació de la pobresa, la promoció de polítiques orientades a la creació de llocs de treball decents ia l’adopció de polítiques salarials que aconsegueixin de manera progressiva una igualtat més gran, especialment entre dones i homes, ia una més cohesió social.
Aquest Reial decret compleix els principis de bona regulació exigibles d’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Així, respon a la necessitat de complir amb el mandat previst a l’article 27.1 de l’Estatut dels Treballadors de fixació anual del salari mínim interprofessional, així com l’establert a la disposició addicional setena del Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, d’aprovar el reial decret pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a l’any 2022 en el marc del diàleg social. És eficaç i proporcional, ja que regula els aspectes imprescindibles per possibilitar el coneixement, efectes i aplicació del salari mínim interprofessional esmentat, que compleix amb el doble objectiu de constituir un sòl mínim de contractació i determinar el que es considera el nivell de suficiència dels salaris. Compleix també amb el principi de transparència, ja que n’identifica clarament el propòsit i s’ofereix una explicació completa del contingut. Atès que es tracta d’una norma que regula un aspecte parcial de la matèria, la seva tramitació es troba exempta de la consulta pública prèvia, i ha estat sotmesa als tràmits d’audiència i informació públiques i, de manera específica, a la consulta prèvia de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, de conformitat amb el que estableixen els articles 26.2 i 6 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, i l’article 27.1 de l’Estatut dels Treballadors. Finalment, és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic nacional i compleix el principi d’eficiència, atès que la seva aplicació no imposa càrregues administratives innecessàries o accessòries.
Aquest Reial decret és dictat a l’empara del que disposa l’article 149.1.7a de la Constitució Espanyola, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria de legislació laboral, sens perjudici que els òrgans de les comunitats autònomes l’executin.
En virtut d’això, a proposta de la Ministra de Treball i Economia Social, i prèvia deliberació del Consell de Ministres en la reunió del dia 22 de febrer de 2022,
DISPOSO:
Article 1. Quantia del salari mínim interprofessional.
El salari mínim per a qualssevol activitats a l’agricultura, a la indústria i als serveis, sense distinció de sexe ni edat dels treballadors, queda fixat en 33,33 euros/dia o 1.000 euros/mes, segons el salari estigui fixat per dies o per mesos.
En el salari mínim es computa únicament la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners.
Aquest salari s’entén referit a la jornada legal de treball a cada activitat, sense incloure en el cas del salari diari la part proporcional dels diumenges i festius. Si es fa jornada inferior es percebrà a prorrata.
Per a laplicació en còmput anual del salari mínim es tindran en compte les regles sobre compensació que sestableixen en els articles següents.
Article 2. Complements salarials.
Al salari mínim consignat a l’article 1 s’addicionaran, servint-lo com a mòdul, si escau, i segons el que estableixen els convenis col·lectius i contractes de treball, els complements salarials a què es refereix l’article 26.3 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, així com l’import corresponent a l’increment garantit sobre el salari a temps a la remuneració a prima o amb incentiu a la producció.
Article 3. Compensació i absorció.
A l’efecte d’aplicar el darrer paràgraf de l’article 27.1 de l’Estatut dels Treballadors, quant a compensació i absorció en còmput anual pels salaris professionals de l’increment del salari mínim interprofessional, es procedirà de la manera següent:
1. La revisió del salari mínim interprofessional establerta en aquest Reial decret no afecta l’estructura ni la quantia dels salaris professionals que perceben les persones treballadores quan aquests salaris en conjunt i en còmput anual siguin superiors al salari mínim esmentat.
A aquests efectes, el salari mínim en còmput anual que es prendrà com a terme de comparació serà el resultat d’addicionar al salari mínim fixat a l’article 1 d’aquest Reial decret les meritacions a què fa referència l’article 2, sense que en cap cas pugui considerar una quantia anual inferior a 14.000 euros.
2. Aquestes percepcions són compensables amb els ingressos que per tots els conceptes percebin les persones treballadores en còmput anual i jornada completa d’acord amb normes legals o convencionals, laudes arbitrals i contractes individuals de treball en vigor en la data de promulgació d’aquest real. decret.
3. Les normes legals o convencionals i els laudes arbitrals que es trobin en vigor en la data de promulgació d’aquest Reial decret subsistiran en els seus propis termes, sense cap altra modificació que la que sigui necessària per assegurar la percepció de les quantitats en còmput anual que resultin de l’aplicació de l’apartat 1 d’aquest article, i, en conseqüència, s’han d’incrementar els salaris professionals inferiors a l’indicat total anual en la quantia necessària per equiparar-s’hi.
Article 4. Persones treballadores eventuals, temporers i temporeres, i empleades i empleats de la llar.
1. Les persones treballadores eventuals, així com les temporeres i temporers els serveis de les quals a una mateixa empresa no excedeixin de cent vint dies percebran, conjuntament amb el salari mínim a què es refereix l’article 1, la part proporcional de la retribució dels diumenges i festius, així com de les dues gratificacions extraordinàries a què, com a mínim, té dret tota persona treballadora, corresponents al salari de trenta dies en cadascuna, sense que la quantia del salari professional pugui resultar inferior a 47,36 euros per jornada legal a l’activitat.
En lo que respecta a la retribución de las vacaciones, las personas trabajadoras a que se refiere este artículo percibirán, conjuntamente con el salario mínimo interprofesional fijado en el artículo 1, la parte proporcional de este correspondiente a las vacaciones legales mínimas en los supuestos en que no existiera coincidencia entre el periodo de disfrute de las vacaciones y el tiempo de vigencia del contrato. En los demás casos, la retribución del periodo de vacaciones se efectuará de acuerdo con el artículo 38 del Estatuto de los Trabajadores y demás normas de aplicación.
2. D’acord amb l’article 8.5 del Reial decret 1620/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar, que pren com a referència per a la determinació del salari mínim de les empleades i empleats de llar que treballin per hores, en règim extern, el fixat per a les persones treballadores eventuals i temporeres i que inclou tots els conceptes retributius, el salari mínim d’aquestes empleades i empleats de llar serà de 7,82 euros per hora efectivament treballada .
3. En les quanties del salari mínim per dies o hores fixades als apartats anteriors es computa únicament la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d’aquelles. .
Disposició transitòria única. No afectació de la nova quantia del salari mínim interprofessional a les referències contingudes en normes no estatals i relacions privades.
1. D’acord amb l’habilitació legal expressa establerta a l’article 13 del Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d’ocupació, de conformitat amb la qual es consideraran habilitades legalment les regles d’afectació establertes al Reial decret que fixi anualment el salari mínim interprofessional en relació amb l’increment de la quantia a les normes no estatals i contractes i pactes de naturalesa privada no laborals vigents a la seva entrada a vigor, les noves quanties del salari mínim interprofessional que s’estableixen en aquest Reial decret no són aplicables:
a) A les normes vigents a la data d’entrada en vigor d’aquest Reial decret de les comunitats autònomes, de les ciutats de Ceuta i Melilla i de les entitats que integren l’administració local que utilitzin el salari mínim interprofessional com a indicador o referència del nivell de renda per determinar la quantia de determinades prestacions o per accedir a determinades prestacions, beneficis o serveis públics, llevat de disposició expressa en contra de les comunitats autònomes mateixes, de les ciutats de Ceuta i Melilla o de les entitats que integren l’administració local.
b) A qualsevol contracte i pactes de naturalesa privada vigents a la data d’entrada en vigor d’aquest Reial decret que utilitzin el salari mínim interprofessional com a referència a qualsevol efecte, llevat que les parts acordin l’aplicació de les noves quanties del salari mínim interprofessional.
2. En els supòsits a què es refereix l’apartat anterior, llevat de disposició o acord en contra, la quantia del salari mínim interprofessional s’entendrà referida durant el 2022 a la que estava vigent a l’entrada en vigor d’aquest Reial decret.
3. El que disposen els apartats anteriors s’entén sense perjudici que hagin de ser modificats els salaris establerts en contractes o pactes de naturalesa privada inferiors en conjunt i en còmput anual a les quanties del salari mínim interprofessional que s’estableixen per al 2022 en el present. Reial decret en la quantia necessària per assegurar la percepció d’aquestes quanties, i són aplicables les regles sobre compensació i absorció que estableix l’article 3.
Disposició final primera. Títol competencial.
Aquest Reial decret es dicta a l’empara del que disposa l’article 149.1.7a de la Constitució Espanyola, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria de legislació laboral, sens perjudici que els òrgans de les comunitats autònomes l’executin.
Disposició final segona. Desenvolupament i execució.
S’autoritza la ministra de Treball i Economia Social per dictar, en l’àmbit de les seves competències, les disposicions de caràcter general que siguin necessàries per al desenvolupament i l’execució d’aquest Reial decret.
Disposició final tercera. Entrada en vigor i període de vigència.
Aquest Reial decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat i tindrà efectes durant el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2022, procedint, en conseqüència, l’abonament del salari. mínim en el mateix establert amb efectes de l’1 de gener del 2022.
Dado en Madrid, el 22 de febrero de 2022.
Sorry, the comment form is closed at this time.