Novetat sorprenent per inesperada: el Reial Decret-llei 15/2025, del 2 de desembre, aprova un nou ajornament de l’obligació d’adaptar els sistemes informàtics de facturació al Reglament Verifactu fins al 2027, obrint un ventall de possibilitats per a les empreses i els autònoms. Aquesta és la segona pròrroga d’una normativa que inicialment havia d’entrar en vigor el juliol del 2025, després es va traslladar al gener i al juliol del 2026, i ara es posposa fins al gener i juliol del 2027.

Noves dates a tenir en compte:

• Els contribuents de l’impost sobre societats (societats mercantils i altres persones jurídiques) han de tenir adaptats els seus sistemes informàtics de facturació abans de l’1 de gener de 2027.
• La resta d’obligats tributaris (autònoms i altres contribuents de l’IRPF o INRN) han de tenir adaptats els seus sistemes informàtics de facturació abans de l’1 de juliol de 2027.

Tot i això, encara no és una data definitiva, aquesta normativa ha de ser convalidada pel Congrés en un termini de 30 dies i no seria la primera vegada que un reial decret llei de l’actual Govern es queda sense efectes per falta de suports parlamentaris. Si no s’aprova aquesta convalidació, continuarien en vigor les dates límits d’1 de gener de 2026 per a les empreses i 1 de juliol de 2026 per als autònoms.

En quan als productors i comercialitzadors de sistemes i programes informàtics de facturació res no ha canviat, des del 29 de juliol de 2025 només es poden subministrar productes adaptats totalment al Reglament Verifactu. Això no obstant, els sistemes informàtics inclosos en els contractes de manteniment de caràcter plurianual contractats abans d’aquest darrer termini tenen de marge fins a les dates indicades anteriorment. Al següent enllaç pots veure més detalls sobre les novetats i aplicació del Reglament Verifactu.

Les decisions a prendre després de l’ajornament:

Deixant de banda les consideracions sobre seguretat jurídica i greuge comparatiu, la situació actual divideix el teixit empresarial en dos grans grups amb opcions molt diferents:

• Empreses i autònoms ja adaptats a VERI*FACTU:

El cost ja està assumit, el sistema funciona i avançar-te a l’obligació pot ser un avantatge competitiu quan el 2026 altres estiguin en fase d’adaptació.

A més, si el teu sistema envia els registres de facturació a l’AEAT en temps real, el que es coneix com a modalitat VERIFACTU, has de seguir així almenys fins al 31 de desembre de 2025. Si ets en aquesta modalitat d’enviament automàtic no pots canviar fins que finalitza l’any natural. En iniciar el nou any 2026, i abans d’emetre la primera factura, podràs canviar a un sistema sense remissió automàtica, conegut com a NO VERIFACTU, sense necessitat de comunicació. Com vam veure en un article anterior és important valorar pros i contres.

Podria tornar al meu sistema de facturació anterior exempt o fins i tot a les meves factures amb excel?

La resposta és SÍ, amb matisos: si ets a VERIFACTU has d’esperar a l’1 de gener de 2026, però si ets en la modalitat NO VERIFACTU podries fer-ho en qualsevol moment fins al 2027, ara mateix fins i tot. Ja sigui perquè estàs tenint problemes amb l’adaptació, perquè no vols enviar ni signar els registres de facturació o perquè abans facturaves de manera menys rígida o més ràpid, aquesta possibilitat existeix, però tingues en compte que només estaries postergant l’adaptació definitiva.

• Empreses i autònoms encara no adaptats:

Els que han esperat fins a l’últim moment són majoria. Depenent de l’enquesta utilitzada, entre la meitat i dues terceres parts de les pimes i els autònoms desconeixien l’existència de VeriFactu i només entre una dècima i una quarta part s’havien adaptat per complet.

Si encara utilitzeu sistemes tradicionals (Word, Excel, programes no certificats) o emeteu factures manualment, l’ajornament us atorga un any addicional. Aquest temps, però, no s’ha d’interpretar com a permís per a la inacció.

De fet, si les teves factures són cent per cent manuals, sense intervenció de cap sistema informàtic en cap fase del procés, no estàs subjecte a VERI*FACTU en cap data (encara que és bon moment per digitalitzar-se), però si utilitzes excel o word caldria veure com està configurat per assegurar que no estàs obligat. Si utilitzes un programa de facturació no adaptat a les noves especificacions només tens un any més per actualitzar-lo o contractar-ne un de nou que sí compleixi amb el Reglament Verifactu.

No obstant això, si tenies previst optar voluntàriament al SII aquest mes de desembre per evitar quedar obligat a adaptar el teu programa de facturació al Reglament Verifactu pots posposar-lo fins al desembre de 2026, sempre que no creguis que aquest Reial decret llei no es convalidarà, circumstància que et deixaria sense marge d’actuació.

Per reflexionar: un greuge als que van actuar amb responsabilitat.

L’anunci de l’ajornament va arribar el mateix 2 de desembre en què se celebrava el Consell de Ministres que l’aprovava, a menys d’un mes de l’inici de l’obligació, generant reaccions trobades: des dels que el valoren amb satisfacció fins als qui critiquen la inseguretat jurídica que suposen aquests canvis continus d’última hora. Serveixin les declaracions dels presidents d’ATA i UPTA com a exemples d’aquesta tessitura, respectivament: mentre que per a Lorenzo Amor és “un alleugeriment que ha tornat el sentit comú al Govern”, per a Eduardo Abad ens trobem davant “un despropòsit que genera desconfiança”.

No oblidem que fins al mateix mes de novembre l’Agència Tributària ha estat enviant notificacions per motivar l’adaptació al nou sistema Verifactu i, tanmateix, aquelles empreses i autònoms que, actuant amb la diligència i responsabilitat que se’ls pressuposa, ja havien completat la seva adaptació s’han convertit en el col·lectiu damnificat de què.

A més del cost econòmic que els ha ocasionat l’actualització dels programes que utilitzaven o la contractació de noves aplicacions, per no parlar dels qui hagin hagut de canviar els terminals punt de venda, també han suportat una sèrie de costos indirectes poc valorats: temps de formació del personal, adaptació de processos interns, consultories especialitzades i les inevitables ineficiències durant el període.

Què passa ara amb els que ja van invertir? Res. No hi ha compensació econòmica, ni cap reconeixement. La seva anticipació responsable es converteix en un desavantatge davant dels qui, justificadament o no, van optar per esperar. Han assumit costos que els competidors podran diferir un any més. Aquesta situació genera un pervers incentiu davant de futures obligacions normatives.