28 Sep Així pretén Hisenda combatre el frau fiscal a través de la factura electrònica
“Amb el creuament entre factures rebudes i emeses és com aconseguirà l’Agència Tributària combatre per una banda el frau fiscal i, de l’altra, també la morositat, aquesta última és un dels principals avantatges que, teòricament, oferirà operar amb la factura”, va afirmar a aquest mitjà Celia Ferrero, vicepresidenta de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms, encara que encara no veuen amb claredat “els estats de la factura i la protecció de les dades”.
Com ja va avançar aquest mitjà, l’Agència Tributària disposarà d’un repositori universal digital a nom de cada autònom i negoci des del qual es tindrà constància de totes les factures emeses. A través d’aquest, es durà a terme “una cruïlla entre factures, que és la fi última d’aquest sistema”, va aclarir la vicepresidenta de la Federació, “funcionant de manera semblant al sistema d’informació immediata de les grans empreses”.
¿Com pretén Hisenda lluitar contra el frau fiscal mitjançant la factura electrònica?
Amb la Llei 18/2022 Crea i Crece es va ampliar l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques a tots els empresaris i professionals en les relacions comercials, amb un clar “objectiu de combatre la morositat comercial”. Això s’aconsegueix “mitjançant la cruïlla entre factures de la base de dades”, que no és res més que “el fi últim d’aquest sistema”. Es podrà controlar millor el frau fiscal ja que “proporcionarà més transparència sobre els pagaments i els cobraments”.
A través del repositori i de la immediatesa amb què les dades pugen al sistema electrònic “l’Agència Tributària, una vegada que l’usuari ha pujat la factura electrònica o ho ha fet des de la seu tributària, comunica al client aquesta factura i li permet a Hisenda veure quins han estat els seus clients”.
Aquesta transparència més gran “sempre comporta, a més, una eina per lluitar contra l’economia submergida. Serà molt més difícil ocultar activitat o submergir parcialment una mica de l’activitat, ja que l’encreuament amb els clients aconseguirà que es pot revisar la informació de manera immediata, encara que sigui a través dels mateixos clients”.
Per a l’ús de la factura electrònica “es troben disponibles dues vies: mitjançant el programari de l’AEAT o mitjançant una aplicació o programari de facturació electrònica. L’únic que s’exigirà a aquestes aplicacions és que s’hauran d’adaptar al Reglament de Programari de doble ús de l’AEAT, i tenir les especificitats que es fixaran a través del seu desenvolupament reglamentari”. És a dir, “hauran de respondre als criteris que sol·licita Hisenda per acceptar una factura electrònica”. En aquest sentit, el reglament de programari de doble ús es va aprovar a la Llei Antifrau de 2021 que, per primera vegada, estableix la prohibició de fabricar, tenir o utilitzar un programa que permeti dobles comptabilitats, és a dir, “la comptabilitat B”.
Para ello, el software que se utilice va a tener que asegurar una serie de características para generar la facturas, como son, según informan desde la plataforma Quipu, “integridad, conservación, accesibilidad, legibilidad, trazabilidad e inalterabilidad”, colaborando, así, con la Ley Antifraude. Desde la misma detallan que “esas características no se pueden obtener con cualquier software, sino con el software en la nube, que evita la destrucción de la información”, con lo que la factura electrónica, con sus respectivos requerimientos, “obliga al uso de este tipo de software”. De momento, el estándar al que se sujete la factura, tal y como trasladó Ferrero, “aún está por aclarar”, si bien “seguramente el más utilizado sea el que se usa a nivel europeo, que es FacturaE”. La gestión a través de factura electrónica y la regulación del reglamento de doble uso se torna relevante al comprobar los datos sobre economía sumergida del país, ya que según los últimos datos publicados por este medio, en agosto de este año Hacienda afloró 435 millones en economía sumergida, un 8,8% más que el año anterior.
Alhora, des de la Federació preveuen que la factura electrònica afecti el procés d’inspecció tributària. “En disposar Hisenda de tota la informació al núvol, les dades dels autònoms estaran disponibles per a la seva revisió des del primer moment”. A més, Ferrero valora la factura electrònica com una eina que “ajudarà que obrin pas un altre tipus de reformes simplificant diferents processos, com seria el cas de l’aplicació de l’IVA franquiciat, així com l’accés a finançament o la sol·licitud de subvencions, perquè ja disposarà de la informació necessària”.
Segons Celia Ferrero, pel que fa a altres beneficis que presenta el seu ús i que afecten el dia a dia dels autònoms, “si bé hi ha majors obligacions formals pel que fa a les gestions administratives, també en reduirà altres com el subministrament d’informació i comunicació que els autònoms han de presentar a Hisenda”. Aquest és un altre dels beneficis de la transparència, que “en haver-hi més transparència, l’AEAT pot requerir formalment menys informació”.
De manera més concreta, “eximeix els autònoms dels llibres de registre; que l’AEAT et faci ella els llibres de registre facilitarà les tasques administratives, perquè tindran totes les dades de l’autònom. Encara que subministrar la informació sigui complex al principi, després beneficiarà de cara a aquestes obligacions formals”. Això es tradueix en un augment de la qualitat de servei a l’autònom i al contribuent des del punt de vista de l’emplenament d’obligacions.
Els autònoms tenen importants dubtes sobre els estats de la factura i la protecció de dades
“La dificultat que veiem no és facturar electrònicament, perquè al voltant del 90% d’autònoms té un gestor que, en general, estan digitalitzats, ia més la pròpia plataforma de l’AEAT et permet fer-ho des del portal. El problema per als autònoms està a la comunicació dels estats de la factura, és a dir, si està pagada o no”, va comunicar Ferrero, “per això els autònoms sol·liciten que l’estat de les factures sigui voluntari per al col·lectiu”.
Amb la informació que hi ha disponible de moment, segons detalla la vicepresidenta, “els autònoms desconeixen què passarà, perquè per això hauríem de deixar, primer, a un tercer (que és un col·laborador social) informació constant, amb què pogués anar traslladant quan ens paguen la factura. I l’autònom, moltes vegades, no sap quan el pagaran. Hauria d’estar pendent cada dia per després modificar i posar l’estat”. Això fa que l’estat de la factura “es torni un tràmit més, que els autònoms no veuen la manera d’automatitzar”. El procediment “és molt complex des del punt de vista tècnic: si vols que això ho faci un col·laborador tercer o gestor, portarà a un increment de costos indirectes, perquè si aquest ha d’estar pendent de quan es cobra la factura, el més lògic, és que l’acabi cobrant més per la gestió”. En el cado de les grans empreses “no suposa tanta problemàtica perquè tenen més recursos i eines”, però en el cas dels autònoms “és més complicat”.
A més, “han sorgit dubtes en el col·lectiu des del punt de vista de la protecció de dades quant a haver d’autoritzar un tercer (el col·laborador social) que accedeixi als comptes bancaris del seu client per, així, poder verificar el estat de la factura”. En general, aquesta part del procés “suposa una important trava administrativa”, ja que “l’autònom hauria d’estar pendent en tot moment de quan li paguen la factura i, si no, deixar a un tercer que accedeixi als seus comptes bancaris. És aquí on sorgeixen els dubtes sobre la protecció de les dades“. Per a aquells autònoms que tinguin un alt nombre de factures serà tremendament molest”. Cal tenir en compte que l’AEAT “realitza la cruïlla amb la pròpia informació que ja té, de manera que veuran a través dels clients quan paguen i quan no”.
Això sí, malgrat aquestes qüestions, des de la Federació consideren “que, a la llarga, beneficiarà els autònoms”. En alguns països, “ja tenen facturació electrònica obligatòria, com és el cas de Mèxic. El que sí que és cert és que comporta un temps d’adaptació, i a més, que els proveïdors de programari s’adaptin al procediment i als requisits de l’AEAT. Sí que és una eina que proporciona més transparència, més lluita contra el frau i menor morositat; ara bé, estem a l’espera del reglament”.
Sorry, the comment form is closed at this time.