21 Sep Hisenda tensa les relacions amb els Assessors Fiscals, tractant de concentrar els terminis de presentació de determinats models sense una motivació ajustada a dret.
Els operadors econòmics: empreses, autònoms i professionals, tenen en la seva gran majoria encomanats seus compliments fiscals -motivats per la complexitat del sistema fiscal espanyol- als Assessors Fiscals. Aquests al seu torn, es relacionen en nom dels seus clients amb l’Administració Tributària a través -de forma obligatòria- d’acords de Col·laboració Social en l’aplicació dels tributs.
En els últims anys, els Col·lectius professionals en la intermediació fiscal han patit el constant i creixent increment d’obligacions mitjançant la implantació de models tributaris complexos, al que hem de sumar la pressió dels terminis de compliment en la tramitació i gestió fiscal.
Exposarem l’última volta de rosca que Hisenda vol donar a aquests col·lectius.
Hisenda tramita un Projecte d’Ordre pel qual s’avança al mes de gener el termini de presentació del Model 347 que és una declaració anual informativa d’operacions amb terceres persones. Els empresaris i professionals estan obligats a la presentació del Model 347 sempre que hagin realitzat operacions amb tercers per import superior a 3.005,06 euros durant l’any natural, computant de forma separada els lliuraments i les adquisicions de béns i serveis.
Al 2016 vam tenir com era habitual fins al mes de març per presentar el 347 amb informació del 2015, la del 2016 ja es va retallar al mes de febrer d’aquest any, amb el consegüent malestar entre els professionals. Ara es pretén imposar al mes de gener, mes que concentra gran quantitat de presentació de models declaratius uns liquidatius i altres informatius. Si tenim en compte la minva de dies hàbils produïda per la festivitat nadalenca, els dies 1 i 6, més dissabtes i diumenges i, què fins al mateix dia de tancament de l’exercici, 31 de desembre, s’expedeixen factures que es rebran al gener, que haurem de comptabilitzar i el resultat traslladarem a l’àmbit fiscal, ens trobem amb un termini insuficient de temps per a la confecció del 347, que requereix d’una contrastació prèvia laboriosa entre clients i proveïdors perquè el resultat consignat reflecteixi exactament l’import de la suma de les operacions entre ells realitzades, i per tant, la dada tingui la qualitat necessària que es pretén i compleixi la seva finalitat.
L’Administració Tributària que, en el cas concret del model 347, esgrimeix una feble motivació per concentrar els terminis: “l’homogeneïtzació”, que en la nostra opinió, dóna l’esquena als principis d’ordenació i aplicació del sistema tributari, que estableix la seva base a “principis de proporcionalitat, eficàcia i limitació de costos indirectes derivats del compliment d’obligacions formals i assegurarà el respecte dels drets i garanties dels obligats tributaris”. Així tenim que enfront de la homogeneïtzació de terminis s’incrementa com hem comentat, per concentració i acumulació temporal, la càrrega i el cost de treball administratiu corresponent als compliments substantius i formals tributaris dels contribuents, a més en un termini insuficient de temps per a una elaboració rigorosa i tècnica, malmetent amb aquesta mesura les necessàries garanties en la realització de qualsevol tasca amb efectivitat, eficàcia i eficiència.
Sorry, the comment form is closed at this time.