SENTENCIA TSJC, ELS TICKETS I L’IMPOST ACTIUS NO PRODUCTIUS

23 Oct SENTENCIA TSJC, ELS TICKETS I L’IMPOST ACTIUS NO PRODUCTIUS

En primer lloc comentar-vos que s’ha produït certa revolada amb la  recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 28/3/2019 sobre la deducció o no dels tiquets com a despeses fiscalment deduïbles.

D’entrada assenyalar que la sentència només afecta a l’IRPF, amb el que a l’efecte de l’IVA la doctrina continua inalterable: El tiquet no és document suficient per a exercir la deducció de l’IVA suportat, amb el que si el nostre client està subjecte a l’IVA, sempre hem d’aconsellar-li que obtingui la factura si la seva pretensió, a més de deduir-se la despesa, és exercir el dret a la deducció de l’IVA suportat.

Entrant de ple en la sentència, veurem que no és tan favorable com sembla  i que en la pràctica seguim igual on estàvem.

Per a començar, la sentència anul·la les liquidacions impugnades, no per que accepti total i plenament la deducció dels tiquets, sinó perquè l’Agència Tributària els rebutja de pla sense més arguments i sense individualitzar cas per cas perquè les despeses no són deduïbles.

Dit això, i és l’única cosa positiva de la sentència, és cert que s’admeten la deducció dels tiquets sempre que es justifiquin que són despeses necessàries per al desenvolupament de l’activitat. És a dir, que posats en dubte mitjançant una mínima motivació per part de l’Administració, correspon al contribuent provar aquesta afectació, que en molts casos resultarà pràcticament impossible.

El que no vol el Tribunal és que pel simple fet de ser un tiquet l’administració denegui la deducció sense més, però d’això a dir que ara els tiquets ja són fiscalment deduïbles sense problemes hi ha un món.

I per descomptat, el Tribunal no admet com a deduïbles les despeses reflectides en fulles de despesa confeccionades pel propi contribuent i sense la justificació documental corresponent.

Per tant el millor consell que podem donar és que quan sigui possible el client sol·liciti factura i en la mesura que sigui possible obtenir proves de l’afectació de la despesa a l’activitat econòmica del contribuent.

En segon lloc us informem que, a partir del pròxim 1 d’octubre i fins al 30 de novembre de 2019, s’obre el termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (IANP), corresponent als anys ja meritats de 2017, 2018 i 2019, d’acord amb el que s’estableix en el Decret llei 8/2019, de 14 de maig, de modificació de la Llei 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (DOGC núm. 7876, de 16.05.2019).

La presentació de l’autoliquidació ha de realitzar-se per via telemàtica, en la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya.

No obstant això, i també com estableix el Decret llei esmentat, a partir de 2020, l’autoliquidació haurà de presentar-se de l’1 al 30 de juny de cada any.

Per a ampliar aquesta informació, pot consultar-se:

“Modificacions normatives de la Llei de l’impost sobre els actius no productius de les persones .jurídiques”:

https://atc.gencat.cat/es/agencia/noticies/detall-noticia/20180516-ianp

•        “S’ha publicat l’Ordre que aprova al model d’autoliquidació de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques”:

https://atc.gencat.cat/es/agencia/noticies/detall-noticia/20190626-ianp-mode

•        Preguntes freqüents sobre el *IANP:

https://atc.gencat.cat/web/.content/documents/02_doc_tributs/ianp/ianp-pmf.pdf

Recordar que si algú presenta aquest impost haurà d’imputar la renda corresponent al soci que s’estigui beneficiant del bé no productiu, renda que al seu torn no serà deduïble de l’impost de societats al no ser un bé afecte a l’activitat econòmica de la societat però que si tributarà en seu del soci.