El Tribunal Constitucional declara nul el càlcul de la plusvàlua municipal

» Fins ara la justícia havia limitat el cobrament quan hi havia pèrdues a la venda

» La sentència compta amb dos vots discrepants del Ple i un de concurrent

» La decisió no contempla efecte retroactiu en liquidacions passades

El Tribunal Constitucional declara nul i inconstitucional el mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com la plusvàlua municipal. Fins ara, la justícia havia rebutjat el pagament quan es produïa la venda d’un immoble amb pèrdues.

La plusvàlua municipal, l’impost que paguen els ciutadans als ajuntaments per vendre o transmetre un immoble o finca, sempre ha estat a l’ull de l’huracà de la justícia. El Tribunal Suprem, i el mateix Constitucional, ja n’havia limitat el cobrament quan l’operació de venda suposaven pèrdues per a l’antic propietari o es menjava gairebé tots els guanys. El Tribunal Constitucional ha donat avui el tret de gràcia.

La sentencia, de la que ha sido ponente el magistrado Ricardo Enríquez, considera que son inconstitucionales y nulos parte de la Ley reguladora de las haciendas locales (artículos 107.1, segundo párrafo, 107.2.a y 107.4) que hace referencia al cálculo de la base imponible. El tribunal dice que el método empleado siempre establece un valor de los terrenos durante el periodo de la imposición, con independencia de que haya existido ese incremento y de la cuantía real de ese incremento. En la práctica suponía, que aunque se vendiera el inmueble a pérdidas, al contribuyente le toca pagar. Tras la decisión los ayuntamiento deben dejar de aplicar este impuesto. Ahora está en la mano del Gobierno, adaptar la norma a la decisión del Constitucional o suprimir de la Ley de Haciendas Locales las referencias a la Plusvalía municipal.

No hi haurà efectes retroactius

A més, el Constitucional declara la intangibilitat de les situacions fermes existents abans de la data de laprovació de la sentència, que implica que no hi haurà retroactivitat per a les liquidacions prèvies daquest impost.

Aquest impost grava el canvi de valor que experimenta un terreny urbà (no ha de ser una edificació) des que s’adquireix fins que es ven o es transmet (cas de les herències).

El tribut estava delegat a les administracions municipals, i per això eren els ajuntaments els encarregats de gestionar-lo. Per tant, cada consistori podia aplicar aquest impost sota unes premisses concretes, encara que això sí, sempre seguint unes directrius generals.

La sentència compta amb el vot particular concurrent del President Juan José González Rivas i els vots discrepants del magistrat Cándido Conde-Pumpido i de la magistrada María Luisa Balaguer.

En els propers dies es notificarà la sentència i els vots particulars juntament amb una nota de premsa més àmplia.