27 Dec Els nous, els ja existents i els que tornen: tots els impostos que ens portarà el Govern el 2023
Hisenda ha planejat tot un festí recaptatori per al 2023. IRPF, IVA, cervesa, tabac… vol ingressar més per tots els conceptes.
Hisenda vol disparar la recaptació el 2023 fins a nivells mai vists. Així ho reflecteixen els pressupostos generals de l’Estat que ha aprovat recentment el Govern per a l’any que ve.
Tal com reflecteixen els comptes públics, l’objectiu de María Jesús Montero és que les arques de l’Estat s’omplin amb la barbaritat de 262.781 milions d’euros gràcies a les aportacions dels contribuents. Assolir aquesta xifra suposaria un increment del 7,7% respecte a l’avenç de liquidació del 2022 i tot un rècord recaptatori per a l’Executiu de Pedro Sánchez. Dit d’una altra manera, suposaria que Hisenda s’embutxaqués 18.710 milions d’euros més l’any que ve.
Si repartim aquests 18.710 milions d’euros extra entre els 21,6 milions de declarants a Espanya estaríem davant d’un augment de la pressió fiscal de 866 euros de mitjana per treballador el 2023.
Per aconseguir aquesta suculenta xifra, l’any que ve, Hisenda continuarà asfixiant els contribuents amb els seus impostos habituals, tornarà a incrementar els que havia baixat per la crisi energètica i implantarà alguns nous tributs. Són els següents:
Els nous
→ Impost a les grans fortunes: l’Estat pretén embutxacar-se uns ingressos extra de 1.500 milions d’euros gravant durant els anys 2023 i 2024 a 23.000 contribuents, el 0,1% del total. El tipus de l’impost serà de l’1,7% per als patrimonis entre 3 i 5 milions d’euros; del 2,1% per als patrimonis entre 5 milions i 10 milions; i del 3,5% per als patrimonis superiors a 10 milions d’euros.
→ Impost a banca i elèctriques: l’impost a la banca espera recaptar 1.500 milions cada any i serà del 4,8% sobre el marge d’interessos i comissions netes de les entitats financeres amb ingressos superiors als 800 milions d’euros. El gravamen del sector energètic preveu una recaptació de 2.000 milions per any i serà de l’1,2% de les vendes totals de les energètiques que facturin més de 1.000 milions d’euros a l’any. En total, la idea és recaptar 3.500 milions més cada any.
→ Cops a l’IRPF a les rendes del capital: S’incrementa un punt, fins al 27%, el gravamen per a rendes del capital entre 200.000 i 300.000 euros. Així mateix, puja fins al 28% el gravamen per a rendes del capital superiors a 300.000 euros. Aquesta estocada afectarà 17.814 contribuents de què pretén detreure més de 200 milions d’euros.
→ Impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables: afectarà directament el sector alimentari i, en molts casos, el consumidor final. Volen recaptar 491 milions més amb la seva posada en marxa.
Els ja existents
A través de l’IRPF, el seu impost estrella Hisenda pretén recaptar un 7,7% més que aquest any (113.123 milions). Amb l’IVA es vol embutxacar un 5,9% més (86.093 milions) i amb Societats, un 7,7% més (28.519 milions).
Un altre concepte que també batrà rècord és el de les cotitzacions socials, que pujarà a 152.075 milions d’euros, és a dir, 11.814 milions més que el 2022. Diu el Govern que aconseguirà aquests números gràcies a la bona marxa del mercat de treball, però cal no oblidar que planeja un cop del 8,6% a les cotitzacions socials a les bases màximes i una altra pujada de cotitzacions del 0,6%.
Com s’observa a la taula següent, Hisenda ha planejat tot un festí recaptatori per al 2023: també recaptarà més pels impostos que paguen els consumidors de cervesa (354 milions i un 3,9% més), altres alcohols (1.000 milions o un 3 % més) o tabac (6.383 milions o 0,3% més). Pràcticament tots els epígrafs pugen.
Els que tornen
Com s’observa també a la taula, la partida recaptatòria que més es dispararà l’any que ve és la de l’impost especial de l’electricitat. El 2023, Sánchez espera embutxacar-se un 568,4% per aquest concepte, cosa que demostra que tornarà a pujar aquest tribut que va baixar el 2022 en plena escalada de la llum. Passarà el mateix amb l’IVA de la llum o el gas, ja que ja hem esmentat que la recaptació per IVA també es dispara.
El Govern està convençut que arribarà a aquests números gràcies al “creixement econòmic, a la creació d’ocupació i als canvis normatius en matèria fiscal basats en el principi d’un repartiment just de la crisi i de reclamar una contribució més gran als que més tenen”. Tot i això, tenint en compte que el creixement que estima el Govern per a l’any que ve és de gairebé el 2,1% i que el Banc d’Espanya, l’FMI i l’Airef ja han tombat fins a aquesta nefasta xifra saquejar d’aquesta manera a l’economia serà complicat.
Sorry, the comment form is closed at this time.