Així funciona el mètode que utilitza Hisenda per investigar els diners negres

28 Oct Així funciona el mètode que utilitza Hisenda per investigar els diners negres

L’Agència Tributària intenta establir mecanismes més qualificats per controlar els ingressos de diners en efectiu que es fan

Amb el pas dels anys, l’Agència Tributària ha perfeccionat els seus mecanismes de control, prestant especial atenció a les transaccions en efectiu, que són un dels mètodes més habituals d’evasió fiscal. De fet, aquestes accions s’han tornat necessàries per combatre el frau i assegurar que tots els contribuents compleixin les seves obligacions fiscals.

En aquest sentit, s’han implementat noves tecnologies i eines d’anàlisi de dades que permeten detectar patrons sospitosos i activitats que podrien indicar l’existència de pràctiques il·legals. Alhora, l’economia submergida s’ha convertit en una realitat persistent a moltes parts del món, i Espanya no és una excepció.

Concretament, és una economia que abasta totes les activitats econòmiques que no es declaren davant del fisc i que, per tant, escapen dels comptes oficials de l’Administració Pública. Segons dades del sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda, aquesta economia informal representa més de 200.000 milions d’euros al nostre país, cosa que equival a més del 15% del Producte Interior Brut (PIB).

Amb la intenció de reduir aquest problema, les entitats bancàries tenen l’obligació d’informar l’Agència Tributària sobre qualsevol activitat que pugui semblar sospitosa. Això inclou transaccions inusuals, dipòsits en efectiu que superin certs límits i qualsevol moviment que no s’alineï amb el perfil del client.

¿Quines activitats investiguen?

Les normes d’Hisenda per acabar amb els diners negres són clares. Segons la legislació vigent, qualsevol ingrés o retirada d’efectiu que superi els 3.000 euros ha de ser reportat automàticament per les entitats financeres. Aquesta mesura s’implementa amb l’objectiu d’augmentar la transparència en les transaccions econòmiques i reduir l’evasió fiscal.

Al mateix temps, encara que això no implica que l’Agència Tributària investigui cada activitat de forma automàtica, hi ha sectors específics que estan sota un escrutini més gran. En particular, els autònoms són un dels grups més vigilats, especialment aquells que operen en indústries on els pagaments en efectiu o les transferències són més comuns.

Davant d’aquesta situació, s’ha establert un Pla de Control Tributari i Duaner que busca assegurar la presència en aquests àmbits, així com en aquells on l’«ocupació de mètodes electrònics de pagament radicats a l’estranger eviti les obligacions de subministrament d’informació».

A l’era de la digitalització, l’evasió fiscal ja no es combat només al terreny físic, sinó també al digital. Per aquest motiu, els sistemes de pagament en línia s’han convertit en un nou front de batalla per a les autoritats fiscals, que busquen assegurar-se que cada moviment quedi reflectit als comptes corresponents.