25 Sep Hisenda aprofita el confinament dels estrangers a Espanya per cobrar impostos
- Manté el límit de 183 dies per considerar-los residents fiscals
- Les restriccions del Govern els impedeixen el retorn als seus països
- L’OCDE demana als països que paralitzin el comptador per “força major”
Hisenda aprofita el confinament dels estrangers als quals ha sorprès la crisis del coronavirus en les seves segones residències a Espanya i no poden tornar als seus països per exigir-los el pagament d’impostos. L’Agència Tributària manté, en contra de les recomanacions de l’OCDE, l’obligació de residir fora d’Espanya 183 dies per evitar que Hisenda consideri a aquestes persones com a residents fiscals a Espanya de manera automàtica i els obligui a liquidar amb el fisc espanyol.
Les restriccions de mobilitat decretades pel Govern, i articulades a través de l’estat d’alarma, han provocat que aquestes persones amb residència fiscal a l’estranger quedin atrapades al país. D’aquesta manera, molts acabaran acumulant molt de temps de permanència, més dels 183 dies, després de sumar el que durin aquestes restriccions i el temps que hagin estat a Espanya abans i després de les mateixes.
La situació ha fet saltar totes les alarmes entre els estrangers als quals el confinament ha agafat dins de les fronteres espanyoles. Molts se les han enginyat per abandonar el país per mitjans poc habituals. “Fa uns dies, un client, desesperat, va haver d’afrontar un llarg viatge cap al seu país, amb moltes complicacions i diversos vaixells per no acumular permanència a Espanya i no poder ser considerat resident fiscal aquí”, destaca el fiscalista Alejandro de el Camp, soci de DMS Consulting a Mallorca, amb una gran cartera de clients estrangers. “Davant l’imminent mort d’un familiar, podria fins i tot haver de haver respost per Successions”, destaca.
La conseqüència de romandre 183 dies en sòl espanyol és l’aplicació immediata de l’article 9 de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). L’estranger es converteix així en contribuent espanyol i l’Agència Tributària li exigirà liquidar, entre d’altres impostos, l’IRPF sobre totes les seves rendes mundials.
Hisenda exigirà l’Impost sobre Patrimoni sobre aquell que tinguin en tot el món i Successions de qualsevol herència que rebin en qualsevol país
A més, Hisenda els obligarà també a pagar l’Impost sobre el Patrimoni -excepte a aquells estrangers que resideixin a Madrid, que el té bonificat, de moment, a el 100% -, també sobre el patrimoni que tinguin en tot el món. Aquest impost no existeix en la immensa majoria de països de l’entorn.
A més l’aplicació de l’article nou de la Llei de l’IRPF implica la presentació del Model 720 d’Hisenda. Aquesta declaració obliga a informar sobre tots els béns i drets que el contribuent tingui a l’estranger, ja siguin comptes, valors o immobles, si qualsevol d’aquests grups de béns supera els 50.000 euros.
El Secretariat General de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha demanat ja als països que paralitzin el comptador. L’OCDE considera que la pandèmia és una causa de força major que impedeix que les persones puguin moure entre els diferents països, segons apunta en el seu document de recomanacions Analysis of Tax Treaties and the Impact of the Covid-19 Crisi.
Els països paren el comptador
L’OCDE insta les administracions tributàries a seguir les pràctiques d’alguns països membres, com Austràlia, Regne Unit o Irlanda. Les autoritats fiscals d’aquests països han manifestat la seva intenció d’ignorar els dies de presència en el seu territori de persones físiques com els treballadors, agents, executius o administradors.
Tot i que les notes de el Secretariat de l’OCDE no reflecteixen necessàriament la posició oficial dels països membres de l’Organització, els seus arguments estan basats en el Model de Conveni, en el qual té valor interpretatiu.
“La DGT hauria de considerar que aquesta crisi sanitària és una causa de força major que els impedeix tornar”, explica el fiscal Javier Gómez Taboada
“A Espanya, la Direcció General de Tributs (DGT) hauria de seguir les recomanacions de l’OCDE, i la praxi d’altres administracions del nostre entorn, en el sentit d’entendre que la crisi sanitària és una causa de força major i, com a tal, no hauria de tenir incidència en la residència fiscal d’aquelles persones els moviments s’han vist limitats en contra de la seva voluntat “, considera el fiscalista Javier Gómez Taboada, soci de Maio Legal.
Per la seva banda, Esaú Alarcón, soci de Gibernau Assessors, sosté que, tot i l’intent d’Hisenda de cobrar impostos a aquestes persones, es podria litigar si arriba el cas. Segons la seva opinió, dins el concepte jurídic indeterminat de “absències esporàdiques”, es podria entendre inclòs el període de confinament a Espanya o en una comunitat autònoma que no fos la de la residència habitual. “Ara bé, la càrrega de la prova li correspon a contribuent i hauria de fer el possible per, finalitzat el període d’alarma, tornar el més aviat possible al seu domicili per així demostrar la seva intenció“, recomana Alarcón.
“A la fi, es tractaria que aquests dies computaran en el càlcul dels 183 com si corresponguessin a el territori de residència habitual, al menys des de l’estat d’alarma o bé des del moment en què el pugui acreditar que tenia pensat tornar i no va poder “, conclou.
També afecta entre autonomies
El límit dels 183 dies d’estada per a considerar on té una persona la seva residència fiscal s’aplica també a nivell nacional, entre les diferents comunitats autònomes, en impostos directes com l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i l’Impost sobre el Patrimoni (IP). En aquest últim, té especial transcendència la comunitat autònoma de contribuent, ja que algunes ho graven amb més de el 3% mentre a la Comunitat de Madrid està bonificat a el 100%.
“Hi pot haver gent que no ha pogut moure”, assenyala Esaú Alarcón. “Imaginem una persona que treballa a Barcelona i resideix a Madrid fiscalment perquè passa més dies en aquesta última comunitat. Si l’estat d’alarma el va agafar a Barcelona, potser no va poder tornar a Madrid”, explica. “Hi ha famílies amb dos cònjuges amb residències diferents. Un d’ells haurà pogut estar afectat. No són casos comuns, però poden donar-se excepcionalment”, indica.
Sorry, the comment form is closed at this time.